El mercat dels pisos turístics a Barcelona es troba en un moment crític. Els propietaris i empreses gestores han iniciat una batalla legal contra la Generalitat, reclamant indemnitzacions milionàries per les mesures que afecten aquests allotjaments. Aquest conflicte podria transformar significativament el panorama de lloguer vacacional a Barcelona i del sector immobiliari en general.
L’origen del conflicte està en el decret aprovat per la Generalitat al novembre, que obliga 47 municipis amb alta tensió en el mercat de l’habitatge a redactar plans urbanístics per regular els apartaments turístics. Si aquests plans no s’aproven abans de 2028, les llicències dels pisos turístics quedaran anul·lades automàticament.
A Barcelona, l’alcalde Jaume Collboni ha deixat clar que seguirà aquesta estratègia, la qual cosa posa en perill gairebé 10.000 apartaments turístics amb llicència a la ciutat. Aquests representen el 40% de l’oferta d’allotjament turístic a la capital catalana.
Fins al moment, uns 1.500 propietaris i 25 empreses gestores han sol·licitat compensacions, arribant a un total de 1.000 milions d’euros, segons la patronal Apartur. La mitjana d’aquestes reclamacions és d’uns 650.000 euros per pis, tot i que s’estima que l’impacte total podria arribar als 3.000 milions d’euros només a Barcelona. A nivell de Catalunya, les xifres podrien disparar-se fins als 7.000 milions d’euros.
Aquestes indemnitzacions busquen cobrir tant les inversions realitzades en la compra i adequació de les vivendes com les guanys projectades que ja no podran obtenir-se.
La regulació dels pisos turístics genera un debat profund sobre l’equilibri entre l’oferta d’habitatge i el turisme. D’una banda, aquestes mesures busquen alleujar la pressió sobre els residents, millorant l’accés a l’habitatge. D’altra banda, els propietaris d’apartaments turístics argumenten que la normativa vulnera drets adquirits i desincentiva futures inversions en el mercat immobiliari a Barcelona.
El sector de lloguer vacacional a Barcelona es troba en una encruïxada. Les decisions que es prenguin en els propers anys no només afectaran els propietaris i gestors d’apartaments, sinó també l’atractiu turístic de Barcelona i l’equilibri entre residents i visitants.
Decret de Pisos Turístics a Barcelona: Avanços, Reclamacions i Debat Jurídic
El sector dels pisos turístics a Barcelona segueix en el centre d’una polèmica que no cessa. El decret aprovat per la Generalitat no només ha generat una allau de reclamacions administratives, sinó que també s’enfronta a reptes legals i polítics que podrien canviar el seu futur.
El president d’Apartur, Enrique Alcántara, ha descrit el decret com una “expropiació encoberta”, argumentant que retira drets adquirits en anul·lar llicències de pisos turístics. Alcántara ha animat el sector a mobilitzar-se i presentar reclamacions abans de l’8 de novembre, data límit per aquestes accions. Segons ell, el perjudici econòmic per als propietaris és evident, ja que les llicències representen una inversió significativa i una font d’ingressos legítima.
La directora general d’Apartur, Marian Muro, ha subratllat que el decret s’enfronta a més dos fronts legals addicionals: un recurs d’inconstitucionalitat presentat pel Partit Popular davant el Tribunal Constitucional i una investigació oberta per la Comissió Europea per presumptes infraccions de normatives europees. Aquest panorama jurídic reflecteix la complexitat del debat sobre si els registres de vivendes d’ús turístic són llicències, habilitacions o declaracions responsables. Per Muro, el debat és irrellevant: “Es tracta d’una habilitació administrativa i, per tant, d’una llicència.”
En el pla polític, el sector manté esperances que l’actual president de la Generalitat, Salvador Illa, revisi i flexibilitzi el decret. El text va ser aprovat pel govern anterior d’ERC com un decret-llei d’urgència, però el PSC plantejava tramitar-lo com una llei ordinària per adaptar-lo a les diferents realitats de Catalunya. Alcántara ha sol·licitat reunir-se amb Illa per abordar possibles modificacions, mentre critica la manca de diàleg amb l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni.
D’altra banda, la consellera de Territori i Habitatge, Sílvia Paneque, ha afirmat que el decret no patirà modificacions significatives, excepte ajustos puntuals en alguns municipis. Aquesta posició posa de manifest la tensió entre les demandes locals i la visió global del govern català sobre la regulació dels apartaments turístics.
El president d’Apartur també ha assenyalat una possible negociació entre el lobby hoteler i l’alcalde Collboni. Segons Alcántara, mentre els pisos turístics s’enfronten a una regulació estricta, els hotels han contribuit històricament a la pèrdua de sòl residencial, una cosa que, segons ell, no ha estat objecte d’una supervisió comparable. Aquesta afirmació obre un nou front en el debat sobre com equilibrar l’accés a l’habitatge amb el desenvolupament del sector turístic.
El decret de pisos turístics no només afecta milers de propietaris, sinó que també té implicacions profundes per al mercat immobiliari a Barcelona, el turisme i les economies locals. Les reclamacions en curs, els recursos legals i les negociacions polítiques són només l’inici d’un procés que marcarà el futur de lloguer vacacional a Barcelona i de la gestió de les tensions entre residents i visitants.