Aquesta setmana, farem quelcom totalment nou dins del nostre blog, avui publicarem una entrevista antiocupació amb una persona que es cap i part d’una agrupació antiocupació.

Com que és molt llarga i no volem deixar res fora, l’anirem publicant per parts, així que durant uns quants capítols – que no seran seguits – anirem coneixent millor aquesta persona, les seves accions, la seva trajectòria, els consells per evitar i dificultar l’ocupació, els esculls que s’ha trobat pel camí, com funciona la llei i les forces de l’ordre, com funcionen aquests ocupes, les màfies, els individus… Tot!

A Ell o a Ella – no vol que donem les seves dades personals perquè està farta (la persona) de rebre amenaces i pressions – l’anomenarem Jaume, però és un nom fictici.

En aquesta primera part – entrarem en situació amb el Jaume, no us ho perdeu.

Entrevista Antiocupació

Estem amb el Jaume – ell és propietari d’una casa a una urbanització d’un poble proper a la ciutat de Barcelona.

Segons ens ha comentat, feia anys que veien com el fenomen de l’ocupació anava creixent descontroladament i s’estava convertint en aquell arbre que no s’ha adreçat a temps i ara és difícil de posar dret. Davant d’això va decidir, por a poc, formar o crear, una forma d’actuació veïnal per disminuir i alentir les ocupacions de la seva urbanització.

IM: Bon dia, Jaume. Primer de tot et vull agrair la voluntat de parlar amb nosaltres i la valentia que mostres en voler tractar aquests temes obertament.

JM: Bé, jo no sé si això és valentia o el que és. El que em ve al cap quan hi penso és que n’estic ben fart.

IM: Et sembla bé si, directament, parlem de la por i de la privacitat?

JM: I tant que sí!

La ocupació al imaginari col.lectiu

IM: Durant tot aquest temps, has rebut molta pressió?

JM: Ni t’ho imagines. He rebut pressions i amenaces des del moment en què tot això va començar. En certa manera, té sentit, m’explico. Normalment, associem el concepte d’ocupació amb joves que van contra el sistema, que creuen que el dret a l’habitatge és el mateix que el dret a la usurpació de la casa d’un altre i que, per tant, poden ficar-se dins de qualsevol lloc “de gratis”. També tenim a la ment famílies que ho passen malament i, per evitar passar la nit al carrer amb els seus fills fan el que calgui. Això és respectable, però aquí la qüestió és. Qui s’ha de fer càrrec d’aquestes persones? Nosaltres? Els ciutadans?, o l’Estat?…

JM: Bé, que m’embolico. Aquest ideal d’ocupació que durant molt de temps ha estat a l’imaginari col·lectiu és una farsa, forma part del relat que els mitjans de comunicació han posat a les nostres ments. El que ha passat és que ara, la cosa ha canviat, ja no es pot amagar més, hi ha més mitjans de comunicació efectiva per transmetre, aquesta vegada si, la realitat. I el que més em fot és que hem rebut pressions des dels dos costat del taulell de joc, de lloc dels que no t’ho esperaries mai, com ajuntaments que, segons el color ideològic que el forma, actuen d’aquesta o d’aquella manera.

Pressions i amenaces

IM: Guau! Això sí que no m’ho esperava. Estàs parlant de pressions des de les administracions públiques per qüestions polítiques?

JM: I tant! Jo porto molt de temps en això i desanima molt veure que segons el color de l’ajuntament i de la seva agenda política e ideològica m’he trobat amb més problemes que ajuts o comprensió. Fins al punt que semblava que el delinqüent era jo. Ja saps com funciona això: et truquen, t’expliquen, t’avisen i et busquen les pessigolles a veure si rius una mica.

“Ja saps com funciona això: et truquen, t’expliquen, t’avisen i et busquen les pessigolles a veure si rius una mica”

JM: Però de riure res, això és una cosa molt seriosa que les administracions permeten perquè així no han de fer-se’n càrrec i construir habitatge social.

IM: M’has deixat una mica fred. Em pots donar més detalls de les amenaces, la seva serietat…. has tingut por per la teva vida en alguna ocasió?

JM: Mira, la veritat és que per estar fotut aquí has de tenir una ment molt freda i clara. Si no, això pot acabar amb tu per si sol. No sempre, però són dies de tensió, nits sense dormir, patiment pels que estan al teu voltant.

JM: A mi m’ha passat de tot: m’han punxat les rodes, m’han trencat els vidres a pedregades, m’han amenaçat físicament, el que et puguis imaginar. Això els de la banda ocupa, sobretot els que venen de part de màfies, però els altres no es queden enrere.

JM: Les administracions funcionen diferent. Les seves amenaces i són i no i són. No sé si m’explico. T’ho diuen, et collen, saps que poden fer coses, però no es pot denunciar ni fer res, perquè no en queda cap rastre. Tot molt mafiós.

… Continuarà …