El recent Reial decret llei aprovat pel Govern, que manté les mesures antidesnonaments i estableix un sistema d’avals estatals per a propietaris afectats per impagaments, ha generat una gran controvèrsia en el sector immobiliari. Aquesta normativa, que pretén protegir els llogaters vulnerables, planteja seriosos dubtes entre propietaris i inversors sobre la seva eficàcia i aplicabilitat real.
El decret introdueix una mena d’assegurança d’impagaments finançada amb fons públics per garantir el cobrament de les rendes als propietaris els llogaters dels quals siguin declarats vulnerables. No obstant això, encara no s’han definit amb claredat els criteris d’accés ni els terminis per percebre aquestes compensacions. A la pràctica, això genera incertesa en el mercat del lloguer, afectant la confiança dels inversors i reduint l’oferta d’habitatges disponibles.
Barcelona ha estat un dels epicentres del fenomen de l’ocupació a Espanya. La nova normativa podria agreujar la situació, ja que molts propietaris podrien optar per retirar els seus immobles del mercat de lloguer tradicional davant la manca de garanties jurídiques per recuperar els seus habitatges en cas d’impagament o ocupació. Aquesta situació podria generar un augment en els preus del lloguer i una menor disponibilitat d’habitatge accessible a la ciutat.
Molts propietaris han mostrat el seu escepticisme davant l’eficàcia del sistema d’avals proposat pel Govern. L’experiència prèvia amb mesures similars en altres països, com França, ha demostrat que la burocràcia i els retards en els pagaments poden convertir aquest mecanisme en una solució poc efectiva a curt termini. A més, la normativa no aborda el problema de fons: la lentitud del sistema judicial per resoldre casos d’ocupació il·legal.
A l’espera de conèixer els detalls concrets del nou decret, la Plataforma d’Afectats per l’Ocupació adverteix que la mesura no els convenç. “Per començar, perquè, surti com surti, aquest decret no ens proporciona la recuperació de la possessió”, subratlla Ricardo Bravo. “Una altra vegada es deriva la responsabilitat cap a tercers i es deixa palès que el Govern continua sense invertir en habitatge públic i no dota els serveis socials dels recursos necessaris per fer-se càrrec de les famílies vulnerables”, lamenta.
A més, el nou sistema d’avals tampoc els ofereix confiança, ja que actualment ja existeix un sistema de compensació per a propietaris que, tanmateix, “només han cobrat entre un 5% i un 7%” de les víctimes. La raó és que, tal com explica Ricardo Bravo, les compensacions només es paguen un cop s’ha produït el desnonament —de manera que fins a aquell moment el propietari ha d’assumir la ruïna econòmica a què el condemna el seu inquilí— i, a més, “es fa a uns preus estipulats que estan molt per sota del que es sol·licita”.
La nova normativa sobre ocupació i protecció de llogaters vulnerables introdueix més incertesa en un mercat ja tensionat, com és l’immobiliari a Barcelona. Si bé l’objectiu és garantir l’accés a l’habitatge per als col·lectius més fràgils, és fonamental que aquestes mesures no desincentivin la inversió immobiliària ni perjudiquin els propietaris que compleixen les seves obligacions. La seguretat jurídica i la confiança en el mercat han de ser prioritàries per evitar un impacte negatiu en el sector.