L’estiu està a punt d’acabar i són moltes les persones o famílies que han marxat de vacances amb un neguit, tenen por de tornar a casa i trobar-la ocupada, és per això que avui parlarem de què fer si m’ocupen la casa?
Ja d’entrada sabem que és un tema molt controvertit, així que intentarem no ferir cap sensibilitat.
Ocupació, al contrari del que tots pensem no és un terme jurídic i no està inclòs al Codi Penal.
És un mot utilitzat de forma col·loquial per tota la societat i els mitjans de comunicació que defineix el fet pel qual una persona s’instal·la a viure a un habitatge que no és seu.
Aquí comencen els primers malentesos, ja que, al no estar present al codi penal, no es poden denunciar els fets sota el nom d’ocupació, però si per usurpació o violació de domicili.
Una usurpació d’habitatge és l’ocupació il·legal d’un habitatge deshabitat sense el consentiment dels seus propietaris.
Això és delicte i la pena per aquesta acció és de multa econòmica perquè l’immoble no es considera morada per la justícia.
És l’ocupació d’un habitatge sense l’autorització dels seus habitants.
Anem veient que aquí la cosa va de domicilis.
La morada és tot bé immoble que s’utilitzi com a residència o domicili i lloc de realització d’activitats privades i dins de morada i podem trobar:
Erròniament, es pensa que no, però el cert és que es considera morada tot espai tancat on el propietari pernocti o hi guardi les seves coses, i això ja ens ho deixa tot més clar.
Si a la tornada de les teves vacances et trobes amb la casa o el pis ocupat, t’explicarem el que has de fer i sobretot, el que no has de fer.
L’ocupació és una situació molt dramàtica per qualsevol de nosaltres, representa una vulneració d’un dels pilars bàsics de la nostra societat, la propietat privada, el nostre lloc de descans, el projecte de vida i el fruit del nostre esforç.
És fàcil posar-se nerviós i voler prendre’s la llei pel teu compte.
Però això és el que no has de fer:
Em sap greu perquè el que et surt de l’estómac és posar-te en pla Jason Statham i fotre unes quantes garrotades, però això només agreujarà el problema.
Res del que et digui donarà resposta als teus impulsos; no obstant això, és el que tenim i és com es mou el món.
El primer que hem de fer és trucar a la policia, i això ho hem de fer de seguida. Si tenim sort i els pillem in fraganti l’acte es pot considerar un delicte flagrant i això significa desallotjament immediat.
Però, sigui com sigui, truca a la policia.
Després, hauràs de denunciar els fets i buscar-te un bon advocat.
En una altra ocasió parlarem dels trucs que hi han per evitar i minimitzar les possibilitats que ens ocupin la casa. Per això parlarem amb una persona anònima, E.B.M., presidenta d’una associació veïnal que, farta de sofrir constants ocupacions a la seva urbanització, va aconseguir posar les coses en ordre utilitzant el seu decàleg de coses que es poden fer per evitar l’ocupació.
Ho farem de forma anònima, ja que segons ens ha assegurat: durant tot aquest temps he patit constants amenaces i pressions per deixar de dur a terme aquesta tasca altruista.