Avui torno a tenir ganes de sortir a caminar per Barcelona, em piquen els peus i surto direcció nord-est, vaig a veure com seria Viure a La Verneda i la Pau.
Ho faig amb la idea de veure com són els barris del voltant, per veure la gent que hi viu, per entrar a botigues interessants i poder apreciar com a evolucionat el barri fins a arribar al punt en què es troba ara.
La Verneda i La Pau és un barri molt nou. Té els seus orígens als anys 50 del segle passat i va ser
construït per donar cabuda a la gran quantitat d’immigrants que venien a Barcelona buscant un futur millor.
Jo, personalment tinc especial interès a veure l’evolució del barri des que vaig veure una exposició fotogràfica de l’antiga barriada de la Perona a l’arxiu fotogràfic de la ciutat a càrrec d’Esteve Luceron. Després el meu interès em va fer trobar també les imatges de l’ajuntament de Barcelona on podrem veure imatges de la seva construcció.
El preu del m2 al barri de la Verneda i la Pau ronda els 2500 euros i registra, com és habitual, una pujada constant des de fa anys.
Es considera un barri privilegiat pel conjunt d’infraestructures i comunicacions que té.
Molt escullen aquest barri per comprar un pis a Barcelona o llogar un pis a Barcelona.
El barri el conformen majoritàriament edificis de pisos de diverses altures i un gran nombre d’indústria.
Si t’agrada o tens curiositat, pots visitar el nostre cercador d’immobles a veure si tenim algun caramel d’oferta.
Ara que ja us he posat en context vaig direcció la meva primera parada, un lloc emblemàtic del barri.
Uns quants anys després de la creació del barri, si va construir l’edifici Piramidón que té 17 plantes d’alçada i que a la planta 16 i té una galeria d’art contemporani.
Jo hi pujo per veure les vistes del barri des d’un punt de vista privilegiat.
Segons quin dia faci les vistes són infinites i podem veure les costes del Garraf al sud o les de l’alt Maresme al Nord.
Des d’aquí veig com es mouen els cotxes i la gent en un constant moviment que em recorda el comportament de les formigues.
Vist des d’aquí sembla que tothom es mogui sense saber on van, però cadascun d’aquests individus té un objectiu vector.
És un barri amb molta vida, ple d’edificis, alguns nous, alguns no tan nous o reformats.
De nou a peu de carrer tinc un munt d’idees que vull reflectir al meu quadern. Això i una mica de gana em fan pensar a buscar un lloc on plantar el cul i deixar per escrit tot el que tinc al cap.
El barri té alguns restaurants reconeguts, però jo el que vull és un barri de tota la vida i una experiència més real.
Camino direcció un clàssic de tota la vida del barri.
Vaig directament a la barra i trec el quadern i em poso a escriure mentre apareix el cambrer.
– ¿Qué le pongo?
– A ver…déjeme pensar como voy de hambre…
– ¿Puedo preguntarle que esta escribiendo en esa libretilla suya?
– Claro, escribo un artículo para una página web sobre el barrio, he ido a la azotea del Piramidon y me ha entrado hambre.
El barman es queda pensatiu i em diu
– ¿No me diga más, me permite que le traiga lo que quiera?
Quina sorpresa, això si que no m’ho esperava.
– Claro que si, será toda una experiencia.
El tipus desapareix per una porta i al cap d’una estona apareix amb un grapat de plats que tenen molt bona pinta.
Em poso literalment com el “kiko” – braves, truita de patates amb pernil salat per sobre i un plat de pop a la gallega.
Mentre menjo, el cambrer i jo parlem sobre el barri i m’explica coses molt interessants – algunes no aptes per a totes les orelles així que la informació es queda dins meu.
Avui tenia pensat fer una altra parada, però estic disposat a tornar cap a casa per poder pair l’atipada que m’he fotut.