Per molts del que el coneixem, el barri de Poblenou és el millor barri de la ciutat, si busques un lloc on viure o per iniciar un projecte el millor es Viure a Poblenou. Anem a veure si estem en possessió de la veritat o la cosa està més discutida.
Tal com us vaig prometre, amb aquest article comencem una sèrie de passejos pels diferents barris, districtes i zones de Barcelona.
En aquest recorregut mensual anem a la cerca dels millors llocs on anar a viure, llocs per passar una estona passejant, on passar-ho bé i conèixer els secrets de la ciutat comtal, Barcelona.
Mentre caminem pararem a prendre alguna cosa, veurem lloc espectacular, nous, antics, amb solera, els seus secrets, botigues de tota la vida i els més interessants… tot això i una mica més a la nostra sèrie Viure a…
A la nostra sortida mensual ens detindrem al barri de Poblenou, un barri amb molta història i amb molt de futur.
Potser la raó per escollir aquest barri és perquè és el lloc on tenim la seu des de la qual treballem, Immobarceló o potser és perquè és un lloc espectacular que podem escollir per viure o per començar un nou projecte, està carregat d’oportunitats increïbles.
Actualment, Poblenou és un niu d’edificis d’oficines, startups i grans edificis ocupats per grans seus d’empreses tecnològiques, però no tot és empresa i negoci.
Hi ha un Poblenou a peu de carrer, i l’anem a conéixer.
Barreixat amb tot això, i fruit de l’esforç de l’ajuntament de la ciutat per donar cabuda al ciutadà, des de fa un temps el programa districte 22@ també vol donar cabuda a ciutadans, tant és així que a Poblenou hi ha alguns dels habitatges més atractius de la ciutat.
Al mercat immobiliari de Poblenou tenim una àmplia oferta d’habitatges, des d’apartaments d’un ambient fins a lofts que et deixen sense aler, ja saps, ningú millor que nosaltres pot saber com està l’oferta immobiliària a la zona ;D
A més, al Poblenou, estan proliferant locals comercials de tota mena: restaurants d’autor, botigues de tota la vida, espais culturals, equipaments municipals, superilles…
Sens dubte, el que no trobaràs a Poblenou és avorriment i monotonia.
Mentre passejo pel barri m’adono que a mà dreta del carrer hi ha un cartell que em crida poderosament l’atenció, sobre un gran aparador hi ha un cartell realment espectacular que posa “juanita” amb lletres molt grans. És estrany perquè l’aparador és ple de llibres i “juanita” no sembla un nom molt comercial per una llibreria, però sigui com sigui entraré, m’encanta l’olor de llibre nou, i a vell també :D.
Efectivament, és una llibreria – Nollegiu – el meu olfacte no falla, així que entro i després de passar una estona donant tombs parlo amb l’encarregat i em recomana un llibre “Poblenou desaparegut“.
No m’ho penso dos cops, el compro i em dirigeixo a la sortida, però abans de sortir li pregunto un parell de coses:
Disculpi, hem podria explicar el cartell de l’entrada i l’aparença exterior de la botiga?
Clar que sí, no és el primer que ho pregunta. Als anys setanta això era una botiga de moda molt xic 😀 i fa uns anys ens vam traslladar aquí amb l’ajuda del veïnat. Miri pel YouTube que veurà quina cosa més maca vam fer.
Ho faré dic jo, i tant…em podria recomanar un lloc tranquil on menjar i prendre alguna cosa mentre fulleixo aquest llibre.
Ni m’ho penso, sempre he sigut amant de les noves experiències i no em costa gens seguir les recomanacions de la gent local.
Camino, trobo, entro i m’assec. Li demano al cambrer que em posi una bona cervesa, unes braves i unes olivetes. Jo les alegries me les dono en vida!
Mentre m’ho porten tot començo a fullejar el llibre, és un llibre sobre la història de Poblenou
Ple ple d’imatges que inclouen un segle d’història del barri. Immediatament, quedo fascinat amb totes aquestes imatges en blanc i negre i mentalment les comparo amb el barri pel qual he estat caminant durant el matí.
El barri ha sigut sempre un dels llocs més actius de la ciutat.
Durant els últims anys, el barri de Poblenou és una de les millors zones a les quals buscar un habitatge per viure, sigui de compra o de lloguer si et quedes al Poblenou serà tot un encert.
En finalitzar el llibre m’adono que s’ha fet molt tard. Busco al cambrer amb la mirada, però ja no hi és, ara hi ha una noia que fa la feina. Li demano perdó, li pago la conte de bona manera no sense abans de sortir preguntar-li cap a on puc dirigir-me.
Sense pensar-s’ho gaire ella em diu mig somrient:
Però això ja és cosa del següent capítol.