Fa un dia perfecte per sortir a caminar una mica per la ciutat, en tinc ganes i vull recórrer els carrers de Barcelona, agafo el Metro, avui vull saber si m’interessaria viure a Sagrada Família.
Com sempre aniré sense una direcció fixa, mirant els carrers en 360, vull veure com és el barri i com està el mercat immobiliari al barri de Sagrada Família.
Sagrada Família és un barri amb molta història, molt diferent de la nostra parada anterior a Viure a Diagonal Mar.
Està situat a l’extrem superior dreta de l’Eixample i abans era conegut com a barri de Poblet – un veïnat de camps de cultiu i cases baixes al voltant del carrer València.
El que definitivament li va donar nom i una personalitat pròpia va ser l’encàrrec l’any 1881 de construir-hi el temple per tots conegut. La Sagrada Família.
Si vull saber, si m’interessaria viure a Sagrada Família, necessito saber com està el mercat immobiliari.
Aquest barri és l’escollit per milers de persones de la ciutat per viure-hi, la raó és la bona comunicació i que encara si pot captar l’essència de la ciutat i de barri.
El barri de Sagrada Família està a la posició número 22 – d’un total de 73 barris – de barris més cars de Barcelona. Així que no és un lloc econòmic on viure, però m’han dit que val la pena.
El barri de Sagrada Família és una de les millors zones on viure a Barcelona. Aquí els pisos són grans i espaiosos, dels d’abans, no sé si m’explico.
Dels que tenien els nostres pares, molts metres quadrats i habitacions que realment són dobles. Però hi podreu trobar de tot, així que el millor que podeu fer és contactar amb nosaltres i us assessorem sobre això.
Avui he sortit de casa amb l’estómac buit i només sortir del metro ja tinc gana. Buscaré un lloc on menjar mentre camino pel barri.
El barri és ple de restaurants i cafeteries, però tinc ganes de veure el barri i no vull perdre el temps assegut, avui no.
De lluny veig un lloc que sembla de tota la vida, Cal Sardà, m’hi acosto i bingo, és el que estava buscant, un lloc tradicional on posar-me les botes.
Entro a l’establiment – Cal Sardà – i espero que la botiga es buidi, és difícil perquè aquí entra-i-surt gent constantment – cosa bona, penso – mentre quan arriba el meu torn faig veure que encara no tinc clar el que vull. Mentida podrida!
Tinc claríssim el que vull.
La senyora m’explica que, la botiga es va inaugurar als anys 30 i que al principi era una lleteria, des de llavors han passat molts anys i un parell de reformes que han intentat mantenir l’essència de l’establiment.
Haig de dir que ho han aconseguit – us recomano anar-hi a donar un cop d’ull i a provar el que tenen.
Surto i vaig cap amunt, la senyora m’ha dit que per aquí a prop hi ha el mercat municipal de Sagrada Família.
Si vols veure la gent que viu per aquí, ves al Mercat Municipal, la gent de tota la vida encara i va a comprar les coses per fer el dinar.
M’adono que encara no tinc el dinar panteixat – aprofitaré per comprar les quatre coses que em fan falta.
Avui dinarem amanida de figues amb menta i altres – faig la llista mental i a comprar:
Ho piqueu – ho talleu – ho barregeu i a menjar.
Surto amb una bona bossa i m’aturo a mirar el barri de nou. Viure a Sagrada Família és una bona possibilitat.
Vaig cap al metro i em creua una senyora parlant per telèfon amb veu alta…
No et creuràs el lloc on viuen, t’encantarà
Senyora, quin lloc és aquest?
El mes que ve us diré de què estava parlant la senyora, hi anirem a donar un vol.