El mes passat, el Parlament de Catalunya va aprovar una nova llei contra l’ocupació a Catalunya, la qual permet als Ajuntaments actuar davant les ocupacions il·legals d’habitatges per part de grans propietaris que causen problemes de convivència en la comunitat. La norma retoca la llei d’habitatge de 2007 i el llibre cinquè del Codi Civil català per permetre que l’Administració actuï davant la justícia en cas que el propietari afectat no ho faci.

No obstant, la versió aprovada és una versió descafeïnada en comparació amb la proposta original, que també permetia a les comunitats de propietaris iniciar aquest tipus de procediments. Durant el tràmit legislatiu, la proposta original ha estat modificada i ara només les autoritats municipals poden actuar. La proposta original buscava modificar el Codi Civil català perquè les comunitats de propietaris poguessin recórrer davant la justícia si un gran propietari no feia res per posar fi a una ocupació il·legal i problemàtica.

En aquest article donarem resposta a:

• Descripció
• Quan es pot actuar contra una ocupació il·legal?
• Què es considera un ús anòmal d’una vivenda?
• Com ha d’actuar el propietari gran tenidor?
• Què passa si el gran tenidor no actua?
• Què passarà amb l’habitatge desallotjada?
• Quines debilitats té la llei?
• La nostra recomanació
• Conclusions

Nova llei contra l’ocupació a Catalunya

En la versió actual, les comunitats de propietaris poden presentar la seva queixa a l’Ajuntament, i un gran propietari es defineix com una persona física que tingui més de 15 immobles o una persona jurídica que tingui més de deu.

En altres paraules, el fet que les comunitats de propietaris tinguessin la capacitat d’actuar contra l’ocupació il·legal de vivendes deixava molt marge per prendre decisions a la seva discreció. El text original buscava proporcionar als veïns una eina per combatre situacions que posessin en perill la convivència, l’ordre públic o la seguretat i integritat de l’immoble, com per exemple, el robatori d’electricitat.

Quan es pot actuar contra l’ocupació il·legal?

La norma estableix que es poden prendre mesures en cas que no es compleixi la funció social de l’habitatge. Això es produirà si els propietaris, especialment els grans tenidors, no prenen mesures per desallotjar l’habitatge segons el que requereixen les autoritats competents, i l’habitatge és ocupat sense el permís adequat, causant alteracions en la convivència, l’ordre públic o posant en perill la seguretat i la integritat de l’edifici.

Què es considera un ús anòmal d’un habitatge?

La nova llei inclou una situació addicional en la qual es considera un ús anòmal d’un habitatge, i és quan la persona que l’ocupa no té un contracte legal que li permeti fer-ho, com un contracte de lloguer. Aquesta situació serà considerada anòmala si causa problemes de convivència, alteracions de l’ordre públic o posa en perill la seguretat o integritat de l’edifici.

Com ha de actuar el propietari gran tenidor?

Si una vivenda està ocupada sense un contracte de lloguer o altre títol habilitant, i si l’ocupant està causant problemes com alteracions en la convivència o l’ordre públic o posant en perill la seguretat de l’immoble, llavors la llei estableix que el propietari, especialment si és un gran tenidor com un fons d’inversió, ha de prendre mesures per desallotjar l’ocupant. Això és per evitar que el propietari s’escudeixi de la situació i permeti que el problema continuï. Aquesta disposició també busca abordar la dificultat que enfrontaven els ajuntaments per localitzar als propietaris de grans tenidors i abordar el problema de l’ocupació il·legal.

Què passa si el gran tenidor no actua?

Si una propietat no actua per desallotjar a un ocupant sense títol habilitant i amb un ús anòmal de la vivenda que causi conflictivitat, l’ajuntament pot intervenir i exigir que la propietat demostrí documentalment l’existència d’un títol d’ocupació vàlid en un termini de cinc dies hàbils. A més, la propietat ha de demostrar que ha complert la seva obligació de procedir al desallotjament en un termini màxim d’un mes.

Si la propietat no presenta documents que demostrin que l’ocupant té permís legal per viure a la propietat, i tampoc mostra proves que ha iniciat accions legals per desallotjar l’ocupant dins d’un mes després de rebre una sol·licitud de l’ajuntament, llavors l’ajuntament té dret a iniciar un procés de desallotjament i recuperar la propietat. La llei també estableix que l’ajuntament pot prendre aquesta mesura sense afectar la competència d’altres entitats públiques, com la Generalitat de Catalunya.

La llei estableix que si l’ajuntament ha de actuar en lloc del propietari per dur a terme el desallotjament, se li reemborsaran tots els costos incurrits en el procés. A més, la norma estableix que l’alcalde o alcaldessa serà l’encarregat de dur a terme l’acció de desallotjament en nom de l’ajuntament. Per això, es recopilarà un expedient amb proves policials que acrediten l’ocupació conflictiva i es farà servir per liderar el procés de desallotjament.

Què passarà amb l’habitatge desallotjada?

Segons la llei, els ajuntaments tenen l’opció d’utilitzar temporalment una vivenda per un període màxim de set anys. Durant aquest temps, l’habitatge serà utilitzada per programes d’alquiler social promoguts pel govern.

Quines debilitats té la llei?

La llei té algunes limitacions que poden donar lloc a la discrecionalitat. D’una banda, encara que no permet que els veïns acudeixin directament als tribunals per sol·licitar el desallotjament d’una vivenda ocupada, sí que els permet dirigir-se a l’ajuntament perquè actuï. La manera en què els ajuntaments manegen aquestes sol·licituds pot dependre de la seva inclinació política.

A més, la definició del que es considera una ocupació conflictiva o que posa en risc la seguretat de l’immoble pot ser ambigua, tot i que la llei es basa en la jurisprudència prèvia per delimitar-la. Els defensors de la norma reconeixen que no es pot abastar totes les situacions, de manera que hi ha casos en què es pot considerar conflictiva una situació que altres veïns tolerarien. Per exemple, alguns poden veure com a problemàtic que un ocupant il·legal tingui electricitat enganxada, mentre que altres no.

La nova llei té algunes deficiències que poden generar problemes. En primer lloc, encara que permet als veïns demanar la intervenció de l’ajuntament per desallotjar una vivenda ocupada il·legalment, això dependrà de la voluntat política de l’ajuntament en qüestió. A més, la definició del que es considera una ocupació conflictiva és vaga i pot ser interpretada de manera diferent segons la jurisprudència. També hi ha dubtes sobre la capacitat dels jutjats per complir amb els terminis establerts en la llei i la possible vulneració dels drets de les famílies vulnerables. La llei també podria enfrontar problemes de competències entre la Generalitat i l’Estat. Tot i que alguns grups, com els agents de propietat immobiliària, han aplaudit la mesura, altres, com la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca, estan preocupats per un possible ús “electoralista” del mecanisme i es oposaran a qualsevol desallotjament que considerin injust.

La nostra recomanació

• Informa’t
• Actua ràpidament
• Busqueu ajuda professional
• Tenir un advocat mai és massa
• Una bona agència immobiliària tampoc
• Sigues pacient
• Sigues llest

Conclusions

Com podeu veure, les lleis anti-okupació encara són molt noves. El govern està fent passos petits i temibles. El millor és tenir-ho tot controlat abans.

Una bona agència immobiliària pot ser molt útil.

Et donaran tots els consells que has de tenir en compte. Et donaran suport en les teves decisions. T’assessorarem en tot el que necessitis. Sabem coses de les quals desconeixeu completament.

Contacta amb nosaltres, et podem ajudar.

No ho deixis per més tard. El temps és or en aquestes coses.

Esperem que la llei es millori quan abans millor. Ja que és un bon començament, peró no suficient. La població ja està farta de tanta desprotecció.